Com entenem l’educació?

L’HOME I L’ESCOLA

 1.- La família és l’àmbit natural del creixement i l’educació dels fills. Aquesta troba en l’escola l’ajut indispensable per al seu creixement intel·lectual i moral.

2.- L’escola duu a terme la seva tasca tot guiant el desig natural del nen de saber, ajudant-lo a fixar-se en la realitat de les coses i a cercar la resposta sobre les seves causes i la causa última de tot. L’escola educa afavorint l’encontre del nen i del jove amb la veritat de les coses, de l’home i de la vida mateixa. A través d’aquesta mirada atenta a la realitat exterior, el nen va descobrint la seva pròpia realitat interior, on troba els signes de les raons últimes de tot.

3.- L’escola educa a través de l’encontre personal entre l’alumne i el mestre que l’acompanya. Tot i que cada nen i cada jove és el protagonista i subjecte insubstituïble del seu propi creixement, el mestre és el referent intel·lectual i moral que, tot mostrant la realitat, el proveeix de les eines per al seu coneixement i dels primers criteris per jutjar-la.

4.- Aquest encontre entre alumne i mestre només es dóna en el seu sentit veritable en el si d’una comunitat més gran. El mestre troba en ella el seu referent; la família, el seu suport, i el nen o el jove, l’experiència inicial d’una vida social justa, ordenada al progrés, en el bé i la veritat. En l’àmbit de la comunitat educativa així entesa, el nen aprèn a discernir i experimentar, en una pràctica quotidiana, la possibilitat de certeses en  la vida moral, validades per l’experiència de les generacions precedents i viscudes com un tresor d’humanitat per a tots els homes d’avui i de sempre.

5.- L’escola ha de procurar disposar de tots els mitjans útils i necessaris per educar millor: bibliogràfics, informàtics, audiovisuals, tècnics,… Però sap que els mitjans, per ells mateixos, no eduquen si no és sota la guia del mestre i sempre al servei de fins adequats a l’edat i condició del nen i del jove. La primacia de l’atenció a la paraula i al text escrit afavoreixen un aprenentatge de ritme natural, alhora que ajuden a configurar l’enteniment en les estructures lògiques del pensament i del llenguatge.

6.- L’escola procura crear un clima d’estimació pel saber i pel progrés personal i dels altres. L’amor al treball rigorós i exigent, a l’estudi pacient i constant, constitueixen les condicions necessàries per al coneixement i el desenvolupament de les capacitats personals, així com per a l’acceptació serena de les pròpies limitacions. El coneixement d’un mateix, ajudat d’uns bons hàbits de treball, permet superar amb ànim més alegre i segur les dificultats.

7.- L’escola, convençuda del valor suprem de la dignitat de cada home, fill de Déu per Jesucrist, educa en el respecte degut a Déu i a la seva obra com a causa de la nostra dignitat. El respecte a les persones constitueix, junt amb l’estimació per la veritat i el bé, el fonament de la nostra comunitat. Pel respecte ens iniciem en el deure de l’amor al proïsme. Davant les persones d’altres cultures i orígens, la nostra disposició a compartir els nostres béns culturals i humans amb elles és el mitjà que ens ajuda a refermar la nostra vida educativa en l’estimació pel que tots els homes tenim en comú.

8.- La cura de les coses és prova de consideració i respecte envers aquells que les faran servir. Els alumnes, seguint l’exemple dels seus grans, reparen les ofenses als altres en les persones i les coses, aprenent així a respondre dels seus actes i adquirint una llibertat responsable.

9.- L’escola afavoreix en els seus alumnes l’amor i el sentit de l’obediència i l’agraïment envers els pares i la pròpia família; la companyonia i l’amistat per ajudar-se en el camí del bé. Desenvolupar el sentit del deure i de l’agraïment pels qui ens acompanyen i procuren el propi bé és la millor escola de ciutadania: disposa a la solidaritat, ens mou a procurar el bé comú, a apreciar el patrimoni públic, fruit del treball de molts, i a exigir als governants el compliment dels seus deures de justícia cap als governats.

10.- Pel que fa a l’educació cristiana, la pregària diària és present en la nostra vida escolar en començar el treball de cada dia. L’escola ofereix la possibilitat de rebre la Primera Comunió, el sagrament de la Confirmació, i de participar sovint en l’Eucaristia. La formació religiosa mou a una pràctica real dels misteris de la fe amb una actitud generosa, responsable i de comunió envers l’Església Universal, els pares, els mestres i els companys, enmig d’un ambient alegre i confiat que ens ajuda a ser millors i a fer que els altres també ho siguin.